Qui cuida al cuidador?

Existeix la tendència en centrar-nos en la cura de la gent gran, però què n’és dels cuidadors?
Durant les últimes dècades l’atenció social i sanitària al col•lectiu de gent gran ha pres una gran importància a causa de l’envelliment demogràfic que s’ha produït des dels anys 60 a les societats desenvolupades, com per exemple a Catalunya. D’aquesta manera, els serveis, recursos i polítiques públiques europees que fins aleshores havien ates aquest col·lectiu, també han hagut d’augmentar, així com els cuidadors no professionals, que són aquelles persones que tenen cura d’un familiar o persona propera en situació de dependència i que fan una tasca no remunerada dins l’àmbit privat.
A causa d’aquest envelliment demogràfic, es preveu que l’any 2030 el 23% de la població tindrà més de 65 anys.
Com ja sabeu, ser cuidador requereix, entre d’altres, molta responsabilitat, esforç i paciència. A la llarga, aquesta feina pot afectar greument tant a la salut física com psíquica dels cuidadors fet que produeix “burnout” o síndrome del cuidador, és a dir, aquests pateixen una gran sobrecàrrega que afecta directament la seva qualitat de vida.
Així doncs, un gran nombre de persones pateix depressió, angoixa, augmenten les malalties cròniques, tenen un pitjor sistema immunitari... A més, no només afecta la salut, sinó que també té impacte altres àmbits com per exemple en el temps d’oci, la vida social, o també l’àmbit econòmic.
El diari Regió 7 publica l’any 2015 una notícia el dia del cuidador en la qual es mostra que 8 de cada 10 cuidadors són dones. Entre les dones cuidadores, el 43% són filles, el 22% són les dones i el 7,5% són les joves de les persones dependents.
A l'esquema de la fotografia adjunta es pot observar les diferents conseqüències que poden causar la cura d’una persona depenent. 


Així doncs, com saber si pateixes el síndrome del cuidador?
• Estàs deixant de veure i trucar amics propers?
• Has abandonat aficions o activitats que havies gaudit durant anys?
• Estàs desenvolupant problemes relacionats amb l’estrès com mal d’esquena, mal de cap, fatiga crònica o depressió?
• Estàs malalt o et poses malalt més sovint del que seria normal?
• No tens ganes de fer res? Estàs desmotivat?
• Et costa mantenir l’atenció en el que estàs fent?
• Darrerament tens mal geni? T’enfades per petites coses i/o amb els amics i la família?
• Tens atacs d’ira si la teva parella fa una cosa malament?
• Has guanyat o perdut pes sense voler-ho?
• Tens un sentiment profund de desesperació o pessimisme?
• Plores sense cap raó o per problemes sense importància?
• Et queixes per falta de son o insomni crònic?

Si obtens 6 o més respostes afirmatives, pot ser que pateixis aquest síndrome.


Què cal fer al respecte?
Existeixen alternatives per poder fer front a aquest tipus de situacions, però no és fàcil decidir-se i fer el primer pas, ja que a moltes persones els pots sorgir el sentiment de culpabilitat per creure que estan abandonant al seu familiar, però trobar una alternativa pot ser beneficiós tant pel propi usuari com pel cuidador.
Moltes vegades, els familiars opten per ingressar a la persona a una residència per a gent gran o bé també poden recórrer a l’ajuda d’una empresa perquè doni suport i cobreixi l’ajuda que necessiten amb serveis com per exemple els SAD (servei d’ajuda a domicili) o el de cuidadores internes i externes.
ASISgrup consta d’un equip de professionals qualificats en l’àmbit sociosanitari que es trasllada al domicili per cobrir les necessitats de cada usuari, adaptant-se a les seves circumstàncies de cadascun d’aquests. A més, també pot dur a terme tramitacions per a residències i centres sociosanitaris, entre d’altres.
ASISgrup és una entitat acreditada per la llei de dependència que permet, per exemple, poder accedir a la prestació vinculada al servei, entre d’altres.
Per a més informació, consulteu-nos al telèfon 972 410 325.

 

Per a més informació, consulteu-nos al telèfon 972 410 325.

 

Míriam Garcia

Treballadora Social  Col· 9702

ASISgran Síndrome Cuidadors Serveis Asisistència AsisGrup tercera edat sociosanitari