Quan jo ja no pugui

"Quan jo ja no pugui" escrit pel comunicador mexicà Mariano Osorio, representa la carta des de la vellesa d'un pare a un fill i volem compartir-la aquí amb vosaltres.

 

El dia que estigui vell i ja no sigui el mateix, tingues paciència i entén-me .

Quan em caigui menjar damunt la meva camisa i oblidi com cordar-me les sabates, recorda les hores que vaig passar ensenyant-te a fer les mateixes coses.

Si quan parles amb mi, repeteixo i repeteixo la mateixa història que tu coneixes des de sempre, no m’interrompis i escolta'm.  

Quan eres petit, perquè t'adormissis vaig haver d’explicar-te milers de vegades el mateix conte, fins que tancaves els teus ullets.

Quan faci les meves necessitats davant els altres, no m’avergonyeixis, no tinc culpa, no ho puc controlar. Pensa les vegades que et vaig ajudar pacientment quan eres un nen.

No recriminis que no vulgui banyar-me, ni em renyis per això. Recorda com et perseguia i els mil i un pretextos que inventava per fer-te més agradable el teu bany.

Accepta’m i perdona'm, ja que el nen ara sóc jo.

Quan em vegis inútil i ignorant davant totes les coses que tu saps i que jo ja no podré entendre, et demano que em donis tot el temps que sigui necessari per no fer-me mal amb un somriure burleta o la teva indiferència.

Sempre vaig participar en la teva educació, que avui tens, per afrontar-te a la vida tan bé com ho fas.

I si em fallen les cames perquè estan cansades, dóna’m una mà tendre per agafar-me com ho vaig fer jo quan vas començar a caminar amb les teves febles cametes.

No et sentis trist ni impotent per veure’m com em veus. Dóna’m el teu cor i comprèn-me, de la mateixa manera com jo t’he acompanyat en el teu camí, acompanya’m tu a fer el meu.

Dóna’m amor i paciència que jo et tornaré gratitud i somriures amb l’immens amor que tinc per tu. Pensa que, en el pas que avanço a donar, estaré construint per a tu una altra ruta d’amor en un altre temps.